Foto: Quim Puig / L’Esportiu
Xevi Masachs i Peracaula (Amer, La Selva, 1979) és el nou director de L’Esportiu rellevant Toni Romero, qui després de quatre anys s’ha incorporat a El Punt Avui com a director adjunt. Llicenciat en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, Masachs ha fet carrera entre la secció d’esports d’El Punt Avui, on va començar part fa més de 20 anys, i L’Esportiu. Autor del llibre El Girona Futbol Club, també ha col·laborat en les transmissions del Girona a RAC1. A Comunicació 21, Masachs reivindica l’aposta del periodisme esportiu fet en català.
Què suposa assumir la direcció de L’Esportiu?
M’ho prenc com un exercici de responsabilitat, de respondre a la confiança que sempre he rebut en aquesta casa. N’hi ha que diuen que soc jove, tot i que jo no hi estic tan d’acord, perquè miro enrere i estem parlant que he passat la meitat de la meva trajectòria vital (més de 20 anys) vinculat a aquesta casa. Per tant, ja són molts anys i n’estic molt orgullós.
Des de col·laborador fins a director, gairebé hauràs tingut tots els papers de l’auca?
Em sento tan privilegiat ara com quan vaig començar a escriure a El Punt, perquè poder escriure en llengua catalana i d’esports era la meva màxima aspiració quan vaig començar a estudiar Periodisme. Quan hi afegeixes el component que escrius en un diari esportiu en català i que ara mateix em toca dirigir-lo, el privilegi és majúscul.
Quin és el llegat que et deixa Toni Romero?
L’he tingut molt a prop i hi he estat en permanent contacte, és un encert de la casa, fer aquestes sinèrgies amb El Punt Avui. Ha estat una vinculació que agraeixo i que comparteixo com a filosofia. Per altra banda, entenc que en Toni ha fet una feina molt bona en un context complicat, amb dificultats, com les que hem assumit tots els treballadors del diari des de fa temps, conscients de les nostres limitacions, i hem anat tirant endavant dins les nostres possibilitats.
La intenció continua sent que L’Esportiu tingui la seva pròpia ànima?
Sí, la vinculació amb El Punt Avui hi és, però som independents. Aquestes sinergies són de molt ben valorar, és una sort poder tenir-les, perquè ens permet tenir l’abast que té El Punt Avui, i tenir més ingressos gràcies a una relació comercial que ens fa ser viables. Fa 20 anys que estem aquí i n’hi volem estar molts més.
Hi ha alguna peculiaritat que vols impregnar a L’Esportiu a partir d’ara?
A banda de potenciar l’àmbit digital amb la incorporació del suport audiovisual, reforçarem l’aposta per la presència femenina, perquè no és una moda, sinó una realitat, i nosaltres hi hem apostat amb l’Uni Girona o el Barça de futbol. La perspectiva de gènere és necessària, i els mitjans de comunicació ja ho han intuït. Cada cop hi haurà més portades dedicades a l’esport femení als diaris.
“Els mitjans tradicionals hem d’aprofitar el valor de la marca per convertir-nos en un referent per als lectors”
En els darrers anys, la plantilla de L’Esportiu ha patit força canvis, especialment baixes. Una de les més rellevants va ser la marxa de Ferran Correas, ara a l’Sport.
Va ser un cop dur perdre un dels periodistes amb més recorregut a l’entorn del Barça, un dels qui coneixia millor la casa, com vam perdre’n uns quants que també van marxar, especialment a la secció de futbol, gent amb molts anys de vinculació i compromís a la casa. En moments així només pots tirar endavant, i en aquest sentit cal felicitar la resposta dels companys que vam quedar-nos, ha estat espectacular. Ara n’estem incorporant de nous. De portes endins m’agradaria veure consolidat l’equip de treball que tenim i el que està venint.
L’essència de L’Esportiu és que des de la seva posada en marxa està pensat i fet en català. El 2022, és una aposta arriscada, encara?
Un punt de risc sempre hi serà, perquè potser ens tanca alguna porta, i més ara que estem creixent a les xarxes socials i podríem abraçar mercats més grans si parléssim una altra llengua. Ara bé, si una cosa tenim clara és que la llengua catalana és el nostre pilar fonamental. L’Esportiu forma un triangle innegociable: llengua, esport i país. És així des del primer dia i no seré jo qui ara ho aixequi.
L’Esportiu és un producte de país?
Sí, per descomptat. Més enllà dels representants catalans en l’esport professional, l’esport semiprofessional i amateur també és un dels distintius de L’Esportiu com a eina bàsica de cohesió social i de pertinença de país. La manca de recursos avui ens impedeix ser més presents al territori, però la nostra intenció continua sent la mateixa: ser una capçalera de país.
Ser un producte en català fa que us impedeixi competir amb altres capçaleres esportives fetes a Catalunya en castellà?
No hem de plantejar-ho com una competició. L’Esportiu ha d’anar fent-se el seu espai tenint molt clar el perfil de diari que som. La difusió que tenim assegurada a partir de la vinculació amb El Punt Avui i la difusió que fem a través del format digital ens garanteix un marge d’estabilitat, de créixer i de plantejar nous reptes dins el diari. I, a la vegada, ens permet ser optimistes i pensar que el projecte té viabilitat per a molts més anys.
“Assumeixo la direcció com un exercici de responsabilitat, de respondre a la confiança que sempre he rebut en aquesta casa”
Avui L’Esportiu de paper surt al carrer amb vuit pàgines. Hi ha la possibilitat d’ampliar el nombre de pàgines d’informació o de recuperar L’Esportiu d’anys enrere?
Tornar al mateix número de pàgines serà complicat, perquè la nostra lluita no és anar al quiosc amb més planes, tot i que no ho descarto, deixo la porta oberta. El paper ens permet treballar en diferents formats i crec que el mantindrem, tenim estabilitat en aquest sentit i l’allargarem. No farem 40 planes, però tampoc el perdrem de vista. Les que tenim les cuidem bé, i tenim molt camí en el suport digital. Aquest és un creixement que s’ha anat experimentant en els últims anys i que anirem potenciant.
Quin camí heu fixat en l’edició digital?
Passa per un canvi de mentalitat tenint interioritzat que hi ha una actualitat que no entén d’hores, sinó que el tancament i la portada es mou durant tot el dia. Cada cop més la tendència és que el paper anirà separat de l’agenda esportiva. Ens hem de plantejar que som un diari amb dues sortides, i que en l’edició digital tot hi té cabuda i a tothora. I al mateix temps, hem de fer una aposta complementària amb les xarxes socials que ens permetrà reforçar aquest creixement de l’edició digital.
Foto: Quim Puig / L’Esportiu
Ara que hi ha mitjans escrits que estan reforçant els continguts amb l’aposta audiovisual, L’Esportiu també ho té previst?
Sí, l’audiovisual el tenim poc treballat i en som conscients, tot i que ara comencem a fer passos i aviat serà un hàbit. No oblidem que som un mitjà per ser llegit, però hem d’adaptar-nos als nous hàbits de consum i ara és important combinar la lletra amb la imatge. Cal consolidar el creixement que ha viscut l’edició digital, incorporant-hi el suport audiovisual com una pota més del projecte.
L’Esportiu té dues edicions: la de país i la de Girona. Hi ha alguna proposta sobre la taula per ampliar alguna edició més?
No, de moment es mantindrà igual. L’edició de Girona ve d’una tradició de fa uns anys, té un recorregut al marge de l’edició nacional i un pes molt consolidat. I molt més ara, quan hi ha projectes esportius a la ciutat que conviden a l’optimisme. És el cas del Girona FC, l’Uni Girona o el Bàsquet Girona de Marc Gasol. Que tots tres coincideixin a l’elit, a dalt de tot, és un escenari que no el veig difícil, pel que fa a les seves perspectives. No és pas utòpic, sinó plausible.
El futbol s’ho menja tot, també a Girona?
Tot i que el Girona FC té la mirada posada en l’ascens a Primera Divisió, el bàsquet té molta tirada a la ciutat. Com a curiositat, la primera setmana com a director la vaig tancar sense el futbol com a protagonista de la portada gironina. No va ser volgudament, però.
“L’Esportiu forma un triangle innegociable: llengua, esport i país”
Així i tot, fa unes setmanes, L’Esportiu va fer pública la trobada de Xavi Hernández amb Haaland a Munic. Primícies com aquestes donen més valor a L’Esportiu?
Forma part de la nostra feina, tot i que avui és molt difícil publicar notícies de l’entorn Barça. Aquesta va tenir el seu valor, pel ressò i pel reconeixement de la resta de la professió. Va ser un impacte positiu, i tant de bo en vinguin molts més.
El rigor que cal en el periodisme és compatible amb l’emoció que generen els esports?
A L’Esportiu som dels nostres, però sense perdre mai l’esperit crític. Tractem bé els equips i els esportistes, però això no vol dir fer-los la pilota, sinó tractar-los com creiem que es correspon.
Amb l’aparició i consolidació de les xarxes socials, l’audiència està posant més en valor la figura d’un periodista determinat en detriment de les capçaleres i mitjans tradicionals?
Els mitjans tradicionals hem d’aprofitar el valor de la marca per convertir-nos en un referent per als lectors (sense que soni pedant). I així i tot és compatible que vagin apareixent nous comunicadors en altres formats que s’han guanyat el seu racó. Ara bé, hi ha tanta saturació d’informació que potser convindria destriar bé.
Com es destria bé?
La prioritat tant per als mitjans com per als periodistes és acabar sent una font fiable, no ser els primers d’anunciar-ho. Quan diem alguna cosa, hem d’estar-ne totalment segurs. Aquesta és l’essència del periodisme i la que dona sentit a l’ofici.
A la vida sempre guanyes i perds, com a l’esport. Assumint el càrrec de director de L’Esportiu t’has vist obligat a deixar les transmissions del Girona FC a RAC1 amb Miquel Agut. Ho trobaràs a faltar?
Sí, ja els trobo a faltar de fa dies! Quan RAC1 va fer-me la proposta, em va fer respecte un repte així, però ha estat una etapa meravellosa en l’àmbit personal i professional. Ha estat un privilegi, no només pel fet de participar en una ràdio amb el lideratge que té RAC1, sinó també per viure aquelles dues hores passant-t’ho tan bé. Va ser un goig ser-hi, ara els seguiré com a oient, i no descarto ser-hi algun dia especial.
