El Consell de l’Audiovisual de Catalunya també ha presentat al·legacions al segon text de l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, que el Govern espanyol havia sotmès a informació pública després d’incorporar algunes aportacions rebudes en el primer.

El CAC assenyala que, si bé s’han “clarificat” diversos punts aportats per l’ens regulador, constata que “no s’han tingut en consideració altres aspectes fonamentals destacats”, com ara incorporar previsions específiques per reflectir la diversitat cultural i lingüística en l’audiovisual.

El Consell de l’Audiovisual indica que l’avantprojecte “estén la competència estatal en tots els nous i rellevants serveis de comunicació audiovisual i de plataforma d’intercanvi de vídeos, mentre que obvia el nivell autonòmic d’aquest procés d’actualització jurídic”. Segons aquest esquema, apunta, la proposta de l’Executiu espanyol “manté les competències autonòmiques a les que eren quan el mercat audiovisual el composaven majoritàriament els serveis de comunicació audiovisual difosos per ones hertzianes”.

Així doncs, el CAC reitera les al·legacions presentades al desembre i que no han estat incloses en la nova versió de l’avantprojecte.

Pel que fa a la diversitat cultural i lingüística, el Consell diu que no s’han pres en consideració les al·legacions presentades, ja que en el nou text no s’introdueix cap percentatge concret de quota d’obra audiovisual en llengües cooficials altres que el castellà. En concret, es reclamava una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició.

Tant en la primera com en la segona versió de l’avantprojecte, aquests serveis hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes.

El CAC reitera la seva proposta per tal que, d’aquest 50%, la meitat sigui per al català, el basc o el gallec, o com a mínim un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials

Així mateix, l’ens regulador considera que l’avantprojecte hauria de preveure que els catàlegs dels serveis de vídeo a petició incorporessin les versions ja doblades o subtitulades al català de les seves obres

El Consell de l’Audiovisual també destaca que no s’ha recollit la seva proposta per tal d’augmentar l’obligació de finançament d’obra europea per als serveis de televisió a petició, que proposa modificar del 5 al 10%. En aquest sentit, subratlla que altres països com França o Itàlia plantegen percentatges molt superiors. En el cas de França, entre un 20 i un 25% de contribució directa, i en el d’Itàlia entre un 12,5 i un 20%.

Encara sobre el finançament d’obra europea, el nou text estableix que el mínim del 70% destinat a obres audiovisuals de productors independents haurà de ser en la llengua de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes. El CAC considera que aquesta modificació, que amplia el percentatge d’obres en llengües oficials a l’Estat, també hauria de preveure un percentatge específic per a les obres en llengües cooficials de les comunitats autònomes.

Per altra banda, el Consell considera que caldria que les funcions de supervisió i control de les plataformes d’intercanvi de vídeos, atribuïdes en exclusiva a la Comissió Nacional de dels Mercats i la Competència, s’exercissin en règim de col·laboració amb les autoritats audiovisuals independents existents a l’Estat. Segons el CAC, caldria cercar una actuació concertada entre les diferents autoritats de regulació per tal d’assolir un exercici “més efectiu i eficient” d’aquestes funcions, amb l’objectiu “d’optimitzar el recursos humans i materials”.

Seguint amb aquesta línia de cooperació, el Consell de l’Audiovisual considera convenient incorporar a l’avantprojecte una disposició final que estableixi que la CNMC i les autoritats reguladores independents creades com a tals a l’Estat espanyol han d’establir mecanismes de participació al Grup de Reguladors Europeus de Serveis de Mitjans Audiovisuals (ERGA).

Pel que fa als mitjans de comunicació televisius i radiofònics comunitaris, el text del Govern espanyol no recull les aportacions del CAC, que recorda que aquesta és una competència exclusiva de la Generalitat. Així, posa en dubte les previsions de l’avantprojecte, ja que no es té en compte que conflueixen els serveis que són pròpiament comunitaris sense ànim de lucre i els que sota aquest pretext actuen com a prestadors sense títol de caràcter comercial.

Finalment, l’ens regulador català destaca els aspectes on sí s’han recollit les seves propostes, com per exemple que les obligacions per a les plataformes sobre continguts perjudicials, que incitin a l’odi o relacionats amb el terrorisme s’estableixin per al públic en general, enlloc de limitar-se als menors.

També es valoren positivament les mesures introduïdes per al foment d’obres audiovisuals produïdes per dones i les diverses mesures en relació amb la protecció dels menors, com ara la proposta de crear una franja per a menors de 7 anys.

També es valora el “lleuger” augment de les obligacions pel que fa a l’accessibilitat, per bé que es reitera que caldria reservar un percentatge de continguts subtitulats i audiodescrits en les llengües oficials a les comunitats autònomes, i en les llengües de signes que els són pròpies.

El CAC assenyala que una de les novetats “més rellevants” en la nova redacció de l’avantprojecte fa referència al finançament de RTVE. El text disposa que els prestadors de serveis a petició i els prestadors del servei d’intercanvi de vídeos, quan tinguin un àmbit geogràfic estatal o superior al d’una comunitat autònoma, facin una aportació del 1,5% dels seus ingressos anuals a RTVE.

El CAC posa de manifest que a Espanya el servei públic de comunicació audiovisual no es presta únicament per RTVE, i per tant apunta que aquest plus de finançament no hauria de limitar-se al seu sosteniment, sinó que hauria d’estendre’s als serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit autonòmic, com ara la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.