Plou sobre mullat. Si la setmana passada analitzàvem la campanya #EsteVirusLoParamosUnidos, aquests dies hem sabut dues dades molt significatives: que el cost d’aquesta propaganda, de nul·la utilitat pública, ha suposat que el Ministeri de Salut hagi tret 4,5 milions d’euros del seu pressupost per pagar aquestes insercions; i que les televisions privades espanyoles –des d’Antena 3 a Real Madrid TV o Trece– rebran 15 milions d’euros en forma de subvenció directa. Diners trinco-trinco que dirien els nostres grans.

Pensa malament i l’encertaràs, diuen. Aquestes dues notícies no semblen pas cap fet aïllat ni suposen cap decisió d’emergència social o sanitària. En paral·lel a aquestes injeccions econòmiques, dirigides estratègicament a uns sectors molt concrets de l’ecosistema mediàtic, la comunicació del Govern espanyol ha adoptat la fórmula clàssica de la propaganda política: utilitzar les seves compareixences retransmeses en directe per col·locar a l’audiència uns missatges de molt d’impacte, però que es corresponen, entre poc i gens, amb alguns dels grans acords presos al Consell de Ministres.

Fem un breu i incomplert repàs. Primer, els famosos 200.000 milions d’euros que, un cop llegida la lletra petita es queden en un 5% real respecte de l’anunciat. Un titular propagandístic que recorda molt, molt, la famosa “pluja de milions” a Catalunya que va anunciar fa uns anys Rajoy.

Segon, la reiteració dia rere dia que s’estava arribant al pic del creixement de la pandèmia; un anunci que les dades desmentien dramàticament hores més tard, però que ha servit per treure pressió durant bona part dels dies on encara no s’havia adoptat el confinament total.

Tercer, qualificar de “permís retribuït recuperable” el que és una distribució irregular de la jornada sense preavís, com així l’ha descrit el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre… Només faltava que la ministra Montero definís aquests primers 15 dies de confinament total de “prolongació del període de vacances de Setmana Santa”!

I quart, la recent presentació del paquet de mesures qualificades “d’escut social” i de “rescat social” quan, a banda de garantir que les empreses de l’Ibex-35 i les grans entitats bancàries continuïn fent negoci a tot drap, ens trobem amb moratòries on molts esperaven veure condonacions, i futurs i durs endeutaments de particulars i empreses on havia de dir ajuts directes –diner líquid via deute de l’Estat– per a la salvaguarda de pimes, autònoms i ciutadans de tota mena.

Mentre es donen tants diners públics a grups mediàtics que l’any passat van tenir beneficis multimilionaris (Mediaset España i Atresmedia) la resta dels mitjans de comunicació continuen esperant mesures urgents que responguin a les reclamacions que estan plantejant organitzacions com l’AMIC o l’Associació de Televisions de Proximitat de Catalunya. Itàlia ja en va adoptar algunes de molt oportunes fa uns dies i, a l’altra banda de l’Atlàntic, el Congrés nord-americà ha aprovat un ajut directe de 75 milions de dòlars per a la CPB, l’entitat que agrupa les ràdios i televisions públiques de proximitat dels EUA.

Aquí continuarem esperant que algun dia les decideixin. Mentrestant, estoicament, hem de suportar les arengues militaristes i patrioteres amb què ens castiguen cada migdia des la Moncloa, la seu del “Gobierno progresista”.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.