Ja ha començat la que serà una llarga i esgotadora doble (triple de fet) campanya electoral, que tindrà les televisions estatals com a grans protagonistes: pel que diran, pel com ho diran i ho presentaran… i pel que amagaran conscientment. M’avanço amb poc risc d’equivocar-me que viurem una nova campanya on Catalunya serà la protagonista dels cops, però on les veus que representen la majoria dels catalans i catalanes que volen decidir el seu futur polític seran silenciades pel duopoli televisiu privat. Ho hem vist cada vegada, i comptem amb rigorosos informes del CAC o del Síndic de Greuges que han analitzat anteriors conteses electorals que ho demostren. I d’exemples de manipulació informativa viscuts –millor dit, patits– en tenim per un omplir un cabàs, ja sigui fabricant fake news o manipulant cròniques per criminalitzar el moviment republicà.
I aquesta vulneració del pluralisme és legal? De fet, no, però que ningú esperi que la Junta Electoral Central hi actuï. És ben igual que la Llei General de l’Audiovisual afirmi que “totes les persones tenen el dret que la comunicació informativa (…) sigui respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural”, o que “els serveis de comunicació audiovisual (…) són serveis d’interès general (…) dins el
foment de la igualtat, la pluralitat i els valors democràtics”. Ja ho veiem cada dia!
Si les institucions espanyoles volguessin ser respectuoses amb les seves lleis quan surt Catalunya pel mig, tindrien prou instruments per garantir que les informacions polítiques responguessin a uns mínims de respecte a la pluralitat; que donessin veu als actors catalans i no de forma residual. La mateixa legislació electoral, la LOREG, en dedica un punt específic que s’incompleix en cada elecció: “durant el període electoral les emissores de titularitat privada hauran de respectar els principis de pluralisme i igualtat. Així mateix, en aquest període, les televisions privades hauran de respectar també els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals així com en la informació relativa a la campanya electoral (…)”. Que ningú no pateixi, faran el de sempre i la JEC no en posarà cap obstacle.
Si això li sumem la consolidació, dins i fora de les campanyes electorals, del senyal realitzat dels mítings i actes públics per part dels principals partits estatals, tindrem una informació política televisiva transformada en un “copia i enganxa” de vídeos de propaganda. Aquesta pràctica, amb més de vint anys de recorregut, aplicada sistemàticament pels equips de campanya del PSOE i del PP –i ara de Cs– només ha tingut fins ara la voluntariosa oposició dels professionals de TV3, que s’ha negat a cobrir informacions on no poguessin entrar les seves càmeres. Una legítima i honrosa resistència que no suposa un obstacle insalvable per aquests partits, especialment fora de les campanyes electorals: si veieu tràvelings impactants, imatges zenitals espectaculars i primeríssims plans dels candidats en olor de multituds… és senyal realitzat. A moltes televisions, però, ja els va bé… feina feta no fa destorb! I els partits que, per respecte escrupolós amb la feina periodística, no ho fan en surten finalment perjudicats.
Per aquí anava el sentit del títol de l’article: parlar de Catalunya, promoure un discurs bel·ligerant contra el sobiranisme català… sense donar (quasi) veu als catalans. Un despotisme televisiu gens, gens, il·lustrat. Ben matusser, sí, però molt efectiu per a bona part de la seva audiència.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
