El que hem conegut de la darrera reunió del consell de govern de la CCMA ens ofereix un panorama absolutament desolador, que ens mostra descarnadament la crítica situació que pateix el principal grup mediàtic en llengua catalana de tot el món mundial. Si només fos el final d’etapa dels membres que (encara) integren el seu màxim òrgan directriu, no seria pas un fet especialment alarmant, tot i que lamentable. Però no som pas aquí. Tant de bo!

No m’estendré en la destitució fallida del director de Catalunya Ràdio. Forçar una votació d’aquesta magnitud i d’aquesta mala manera… i a més perdre-la, no posa pas en qüestió la persona afectada, sinó qui va protagonitzar aquest intent fracassat. En tot cas, va ser el primer despropòsit de la reunió, que no ha fet altra cosa que afegir tensions internes.

Anem al segon, estratègicament molt més important: haver acordat l’inici del procés del concurs públic per escollir els futurs directors de TV3 i Catalunya Ràdio. Moltes veus han criticat, i amb raó, que no té trellat que un consell de govern amb un mandat més que caducat ho hagi engegat. Amb procurar de gestionar mínimament bé la casa fins que el Parlament apliqui el que ell mateix va acordar fa uns mesos, ja en farien prou. Però aquest no és el factor més important.

Tampoc ho és, tot i que faci encara més lamentable la situació, que es prengui la decisió quan els directors dels dos mitjans es troben treballant intensament en el tancament de la programació de la temporada 2020-2021 –amb la coneguda i molt greu manca de recursos financers, especialment per a la televisió. No ajuda gens a tenir les neurones centrades en aquesta tasca, gens lliure d’estrès. I més, sabent que es volen convocar les seves places just en aquelles setmanes on hauran de prendre decisions delicades pel que fa a l’afinament i/o canvis de programes que no han acabat de sortir rodons en l’inici de la nova temporada. Vaja, pitjor calendari que l’escollit, difícil.

Començar la casa per la teulada: èxit garantit!

Però aquestes dues observacions, gens menors, no són pas allò que hauria de preocupar-nos més. El procés engegat pot acabar sent una bomba de rellotgeria per als futurs membres d’aquest consell de govern, amb independència de la qualitat professional de les persones que finalment en fossin escollides. Per què? Apunto dos motius fonamentals i directament enllaçats.

El primer. A ningú se li escapa que l’elecció del futur consell de govern de la CCMA serà la propera legislatura. Siguin quan siguin les eleccions, parlem d’unes dates ben entrat el 2021. I el futur Govern i la majoria parlamentària que li doni suport hauran de decidir si aquestes persones els hi toca pilotar la represa dels nostres mitjans nacionals de comunicació, prenent decisions complexes amb els recursos necessaris, o s’han de dedicar a gestionar, el millor que puguin, la definitiva i irreversible decadència de la CCMA. I són ells els que haurien de poder comptar amb unes direccions de TV3 i Catalunya Ràdio absolutament alineades i compromeses amb la nova estratègia de la casa. La que sigui, però nova. Són ells, per tant, els que haurien de convocar el concurs públic. (I deixo de banda la discussió sobre si aquesta és la fórmula més adequada per escollir-los o no… Però com ara està “de moda” i és el que diu la darrera reforma de la Llei, em permetreu que no m’endinsi per aquest jardí.)

El segon. Si abans parlàvem d’unes direccions dels mitjans alineades amb la nova estratègia, aquesta estratègia té una derivada molt important: el model de governança de la casa. Un model que hauria de marcar el perfil de quines persones es volen que seguin als despatxos de la direcció de Sant Joan Despí i de la Diagonal 614 de Barcelona. Ho resumeixo amb traç gruixut: o anem a un model on el president de la CCMA és la persona que liderarà directament la nova etapa i, per tant, les direccions de la ràdio i la televisió –sumant-hi tota l’estructura transversal– faran de bons gestors, de directors d’antena, o anem a un altre model, on el lideratge es trasllada a aquestes dues persones, i és el president i la resta del consell de govern que es posen, de facto, al seu servei. I dic de facto, en tant que és el consell el que els nomena i els pot canviar; però a la nova etapa uns i altres han de ser un únic i compromès equip que treballi colze a colze, dia a dia i sense fissures. Si l’invent de fa uns anys, amb la bicefàlia d’una presidència i una direcció general, va ser un model per fugir corrents, repetir una situació com l’actual també seria un model per dir “cames, ajudeu-me”.

En fi, si no és massa demanar, que algú prengui la decisió d’interrompre el procés –cosa que no necessitaria més de cinc minuts de reunió i zero euros de cost– i que un cop passades les eleccions s’afrontin amb urgència màxima els consensos i acords necessaris. Acords per afrontar uns anys decisius per a l’espai de comunicació i cultura en català. Un espai que és molt i molt més que la CCMA i els seus mitjans, però que sense una ‘Corpo’ competitiva i altament atractiva per al públic més jove, se’ns encongiria molt. Massa.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.