La periodista nord-americana Margaret Sullivan, exeditora pública del diari New York Times –el seu treball consistia a posar-se del costat dels lectors del diari– i prèviament editora del diari local The Buffalo News, escriu en una columna al NYT que els mitjans locals s’han de fer valorar més perquè els grans diaris i les televisions generalistes els ignoren i fins i tot menyspreen. Ho fan per la senzilla raó que, fent veure que no tenen valor, els temen. El gran diari d’una regió sap que el periodisme local és respectat pel ciutadà i li fa confiança. És més, la suma de l’audiència dels mitjans locals d’una regió o d’un estat és quasi sempre superior a la del mitjà generalista, adulat també pel poder i les forces vives pel temor que els toquin el crostó.

Sullivan explica que els diaris de proximitat tenen l’avantatge de tenir un accés més fàcil als lectors. Recorda que un mitjà local té eines barates i genials per acostar-se al ciutadà. Ella mateixa explica que al diari de Buffalo hi mantenia ben viu un xat i responia als comentaris a les xarxes socials quan era apropiat.

“Si el mitjà és local, el periodisme que s’hi fa és pròxim i el periodista que hi escriu veí de la seva audiència”. La periodista reconeix que el futur de la premsa és difícil, també per als mitjans locals, i ens diu: “Si volen sobreviure a llarg termini, necessiten consolidar i expandir els vincles amb les seves comunitats. I han de seguir construint ponts cap al present i el futur digital, sense abandonar els valors i –en alguns casos– els ingressos del passat”.

Esmento Sullivan per la seva rellevància. El periodisme de proximitat segueix sent valorat i confiat per les audiències, i algunes organitzacions locals i regionals són optimistes sobre el futur de les notícies locals, segons un nou estudi centrat en Finlàndia, França, Alemanya i el Regne Unit, reconeixent que la transició de la impremta al digital també ha presentat reptes.

D’acord amb aquest treball, dirigit per l’Institut Reuters per a l’Estudi del Periodisme de la Universitat d’Oxford, els mitjans locals també competeixen amb companyies com Facebook i Google per publicitat, mentre compten també amb aquestes empreses per aconseguir publicitat en línia. És a dir, el fenomen ja no està centrat en els grans mitjans, sinó que baixa cap al local.

L’estudi de Joy Jenkins, una investigadora postdoctoral de l’Institut Reuters, i el seu col·lega Rasmus Kleis Nielsen, director d’investigació a l’Institut Reuters, proporciona diverses troballes interessants sobre el futur de les notícies locals.

Les noves organitzacions locals i regionals estan invertint en un futur digital, creant les primeres redaccions digitals adaptant-les al que l’audiència necessita.

Els grups de mèdia locals estan experimentant amb un retorn generat, implementant mitjans de pagament o subscripcions de pagament, esdeveniments, pertinença i comerç online.

Mentrestant, d’acord amb els investigadors, el ritme de canvi varia entre els països, totes les noves organitzacions segueixen enfocades en els beneficis que obtenen dels seus productes impresos, mentre reconeixen la necessitat de fer la transició a digital. Per a alguns d’ells, però, aquest canvi ha arribat massa tard.

Jenkins i Kleis Nielsen asseguren que alguns diaris locals han estat obligats a tancar oficines o a tancar per complet, mentre d’altres s’han consolidat. Mentrestant, ambdós també han percebut que alguns grups mediàtics locals o regionals que s’han establert són sorprenentment positius sobre aquest desenvolupament. Per a ells, ser part d’una organització més àmplia permet un millor accés a una experiència rellevant i les eines digitals necessàries per construir la seva presència en línia.

Potser un dels majors motius de preocupació en les capçaleres, segons l’informe, són les dificultats d’atreure i retenir joves reporters. Els mitjans locals són sovint percebuts com “no cools” en comparació amb mitjans nacionals i internacionals, i els salaris són sovint més baixos que els grups mediàtics més grans.

Aquest estudi de Reuters, de reconeguda vàlua, donaria un resultat semblant si hagués inclòs Catalunya, com ho confirma l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2017-2018, presentat al desembre. L’informe de l’InCom-UAB ens diu que les tecnologies de la informació i la comunicació a Catalunya avancen a passos de gegant, sent molt difícil imaginar-se com serà la digitalització comunicativa del futur. El sector comunicatiu català es troba en una fase avançada de digitalització. També apunta al nostre fet diferencial: es produeixen singularitats en la immersió lingüística.

L’apartat dedicat a la premsa de proximitat de l’informe de l’InCom-UAB, redactat pel professor Joan Corbella, tampoc s’aparta gaire de l’informe de Joy Jenkins i Rasmus Kleis Nielsen. Hi llegim: “El panorama de la premsa de proximitat a Catalunya durant el període 2017‒2018 es caracteritza per la presència simultània de la premsa de pagament (diaris, setmanaris i revistes d’altra periodicitat, moltes amb decennis a les seves espatlles, repartides per tot el territori i editades per entitats sense afany de lucre) i una gran quantitat d’iniciatives de premsa gratuïta, unes de més veteranes i d’altres amb una trajectòria més recent. Unes i altres, a més, van continuar el procés d’adaptació a la competència de les iniciatives d’informació local nascudes directament digitals”.

Pel que fa als mitjans impresos, Joan Corbella reconeix que el resultat dels esforços d’editors i associacions, la fidelitat dels lectors i el suport del Govern i les administracions públiques fan fer possibles unes notables xifres de difusió i audiència i resultats econòmics de la premsa de proximitat. També ens diu que “s’hi detecta una tendència a la baixa, com en el cas de la premsa diària d’àmbit català, però que no n’amenaça la supervivència a curt termini”.

Sobre les publicacions digitals, el professor Corbella ens fa una reflexió que és damunt la taula de tots els editors: “L’evolució positiva de la premsa digital de Catalunya, tant pel que fa als ingressos com a la xifra de treballadors, no pot fer oblidar la dificultat que tenen per competir davant dels recursos dels editors tradicionals catalans i espanyols, i els dels digitals d’àmbit espanyol”.

Com a consultor vinculat als mitjans de proximitat des de fa molt de temps, comparo l’estudi dels països nòrdics i el català i arribo a la conclusió que aquí ens movem en uns paràmetres normals dins l’actualitat dels mitjans de comunicació en els països més avançats. I deixo clar que no vull pas que els mitjans de proximitat de més abast abandonin la versió impresa. De fet, crec que l’experiència de lectura impresa sol ser superior, i crec que llegir un periòdic imprès de principi a fi és una de les millors maneres de mantenir-se informat. Predico sense embuts que, quan l’audiència abandona l’hàbit diari de llegir el diari, és més probable que la perdem. No obstant això, també reconec que avui la majoria dels catalans consumim en digital. Conclusió: hem de treballar en els dos formats, almenys de moment.

Per acabar la meva exposició, retorno a l’estudi de Reuters i poso la lupa en dos paràgrafs, un de Joy Jenkins i l’altre de Rasmus Kleis Nielsen. Diu Jenkins: “Els diaris locals estan desenvolupant formes innovadores per respondre, des del periodisme de pagament fins a la col·laboració amb altres redaccions, a les iniciatives digitals per diversificar models de negoci, incloent-hi firmes de màrqueting a casa, publicacions personalitzades, i esdeveniments. Ells gaudeixen també d’un nivell de reconeixement i confiança des de les seves comunitats que, sens dubte, ajudaran a la seva contínua transició”.

Finalment, Kleis Nielsen escriu en l’informe: “Les notícies locals són increïblement importants per assegurar-se que les persones estiguin informades sobre les seves comunitats i estiguin capacitades per participar-hi. És tan encoratjador que hem identificat diversos exemples diferents de com la premsa de proximitat està treballant per reinventar el seu periodisme i els seus negocis per adaptar-se a un entorn cada vegada més digital, mòbil i dominat per plataformes”.

Certament, doncs, malgrat tots els detractors, el periodisme local sembla tenir un futur després de tot. Qüestió de confiança i saber fer.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.