No té sentit que la revolució tecnològica estigui alentint. Sembla que ans al contrari, som al començament d’una nova fase de disrupció. L’època de la intel·ligència artificial portarà noves oportunitats per a la creativitat i per a l’eficiència, però també per a una major desinformació i manipulació. Ho diuen els americans, però s’entreveu.

En els anys vinents, ja no ens preguntem què és veritat, sinó si la informació és igual generada per un humà. Els robots i els agents intel·ligents jugaran un paper creixent en les nostres vides.

Ho hem vist fa pocs dies seguint la sessió News Labs and Innovation del World News Media Congress, de Glasgow, on es van explorar els temes més urgents en l’escena d’innovació dels mitjans de comunicació d’avui: AI, aprenentatge automàtic i veu.

Les notícies seran escrites per màquines, els programes de televisió es reuniran i seleccionaran segons els nostres gustos personals, els cotxes es conduiran sols. Gaudirem de la comoditat i de la facilitat d’elecció, però també ens preocuparem si podem mantenir el control. Ens preocuparem cada vegada més per qui programa els algorismes.

Els dispositius de realitat augmentada avançats, com el Magic Leap, han començat a combinar objectes reals i físics d’una manera dissenyada per enganyar el cervell. D’alguna manera, és una metàfora de tota mena d’altra convergència entre el món real i el món digital: des d’ara s’està fent difícil separar-los. Els serveis es dissenyen cada vegada més a través d’un sistema digital i espais físics. Els periodistes es troben cara a cara amb els lectors; Amazon està obrint botigues; la identitat i la banca estan sent integrats als smartphones i altres dispositius. Fins i tot la guerra s’ha convertit en virtual, amb Corea del Nord, Rússia i possiblement l’Iran augmentant la seva capacitat d’orientar l’objectiu de la infraestructura de la qual depenem.

Tot això succeeix amb una rapidesa i complexitat que dificulten els polítics, reguladors, acadèmics, editors i periodistes mantenir-se al dia. Quedava clar a Glasgow en el panell WNMC.19: “La IA no és una tendència tecnològica més”. Amb la tecnologia i el seu impacte ara global, qui pot parlar en nom de ciutadans i els compromisos necessaris entre comoditat i la privacitat, entre la llibertat d’expressió i els discursos d’odi?

La darrera enquesta de WAN-IFRA sobre els líders dels mitjans de comunicació mostra que el poder de les plataformes es considera l’única i més gran amenaça per a l’èxit de l’any següent, amb una cinquena part dels editors (un 21%) que seleccionen aquesta opció. Però hi ha dos factors interns, la resistència al canvi i la incapacitat per innovar globalment (36%).

Els mitjans han de repensar el seu paper al món. A Glasgow ha quedat clar –per si algú encara en tenia dubtes– que els mitjans de comunicació estan immersos en un canvi de cultura periodística. És necessària la crítica i seleccionar les estratègies adequades. Mentre que AI, veu, AR/VR, missatgeria, i el canvi cap a la subscripció es troba entre les tendències clau per tirar endavant, la forma precisa i puntual d’aquestes oportunitats continuen sent incertes.

El panell WNMC.19 ha constatat que “innovació” era la paraula present a tots els llavis, però en realitat pocs la practiquen en els seus treballs quotidians. Si la constatació que esmento es palesava a Escòcia, fa molt pocs dies, a Granollers, l’assemblea de l’AMIC va tenir la valentia de fer-se seu aquest mot i la seva intencionalitat. L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació –sens dubte una formigueta dins el jardí que aixopluga els mitjans de la WAN-IFRA– pren el brau per les banyes i demostra, amb números i fets, que la seva posta per l’I+D, la innovació i la formació és més possible entre els mitjans locals que en els nacionals. D’aquí que, com escrivia en el meu article anterior, els editors de grans diaris tinguin la informació local en el seu punt de mira. I així, la mateixa gran organització d’editors del món, la WAN-IFRA, ha fet públic en el WNMC.19 que exporta cap a Europa el seu programa per donar suport al periodisme local.

Ara es converteix en un programa europeu de transformació de notícies i coaching per a editors de notícies regionals i locals, en col·laboració amb la iniciativa Google News, vigent als Estats Units. El programa utilitza un repte de rendiment com a base per als editors de notícies participants per identificar i tancar els dèficits de les seves capacitats digitals bàsiques, amb l’ambició que aprenguin i desenvolupin habilitats i capacitats que millorin, no només el seu periodisme, sinó també la seva economia. Finançat per la GNI en el seu primer any a Europa, el programa proporcionarà una oportunitat –en la primera fase– a un total de 12 mitjans locals, els quals rebran ajuda a través d’aquest programa per afrontar els seus principals reptes de transformació digital, sempre sota la premissa que posar a l’audiència en el centre de tota l’activitat és l’única manera d’aportar valor.

Cal que immediatament qui representa els mitjans d’informació local a Catalunya –amb el suport del Govern– s’interessi per incloure entre els 12 mitjans que es puguin seleccionar capçaleres catalanes. Es faria justícia amb l’històric periodisme català de comarques i descobriríem el veritable rerefons del nou programa, que o molt m’equivoco o és reforçar el periodisme local en els grans mitjans nacionals i estatals en detriment de la veritable premsa local, la “de casa”, aquella que és “de confiança”. Ull, doncs. Moguem fitxa i participem del joc.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.