Quina és la resistència personal al dolor aliè? Com afrontem el que és insuportable als ulls i l’ànima vist des de la nostra pantalla segura? Com els expliquem als més joves acostumats a consumir barbàrie via ficció que això és real?
Les imatges que arriben de l’hospital Al-Ahli de Gaza ens donen dues opcions. O les afrontem amb una dosi superlativa del que habitualment es diu ‘pell de cocodril’ per fer-les suportables i ens insensibilitzem encara més, un graó més… o deixem fluir, plorant, la indignació moral i ètica de la barbàrie acumulada, sense sostre ni fi ni esperança ni horitzó.
“La insensibilització mediàtica a Ucraïna, quant de temps trigarà a arribar-nos a Gaza?”
Estic convençut que la barbàrie continuarà i que l’hospital Al-Ahli no serà cap punt d’inflexió. Els ucraïnesos fa 20 mesos que suporten estoicament situacions similars i paral·leles. La seva fortalesa ja és certesa, i només sobreviuen per la determinació de fer-ho. La insensibilització mediàtica a Ucraïna, quant de temps trigarà a arribar-nos a Gaza?
Els periodistes, que també som persones, estem obligats, per l’ofici i pel sentit comú, a lluitar contra un fenomen extremadament perillós: la insensibilitat mediàtica. No ens fa forts endurir-nos davant la barbàrie, això ens allunya del dolor aliè. Ens fa forts afrontar-la acceptant l’estómac apunyalat per les imatges, amb l’anàlisi crua, refugiant-nos en els fets, en el context i en la veritat.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
Una exposició metropolitana
