Sheila Boudount amb el Premi Universitats dels Premis Impacte (foto: Col·legi del Màrqueting i la Comunicació).
Sheila Boudount Kouach (Barcelona,1999) és graduada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra. Amb el seu treball Yo estreameo, tú estreameas, ella estreamea: anàlisi de los discursos desde una perspectiva feminista va endur-se el Premi Universitats al talent jove en els Premis Impacte 2023 del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya. Alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), aquest treball s’ha enfocat en els missatges que es donen per part dels streamers més seguits de la plataforma Twitch i el biaix masclista que se’n desprèn. A Comunicació 21, Sheila Boudount exposa les conclusions i la posada en pràctica del seu marc teòric.
Com estàs paint la rebuda del premi Impacte?
Em fa molta il·lusió que s’hagi donat un premi a una investigació, perquè de vegades sembla que queda en el paper i que difícilment la pots portar a la pràctica. Amb aquest premi penso que s’ha donat a conèixer, he rebut molts missatges de gent que no coneixia, que mai abans havia vist una investigació sobre aquest tema i que hi veia moltes possibilitats.
Com neix aquest treball, d’on va sorgir la idea?
És el treball de final de grau de Publicitat i Relacions Públiques. Allà vam fer una assignatura d’investigació on se’ns motivava a què tot allò que féssim fos perquè hi vèiem un sentit i a què no fóssim només acadèmics, que no tinguéssim por a provar nou formats. Així, vaig pensar en alguna cosa que no s’hagués fet abans.
I per això vas triar tot el que té a veure amb el món dels streamers?
Sí, a casa i al meu entorn, el món dels influencers i els nous mitjans de comunicació és un entreteniment més, no es concep com una cosa aïllada. Vaig veure que les agències estan treballant amb aquests nous formats, però, en canvi, no s’està fent difusió del que implica treballar-hi ni s’està prenent consciència dels missatges que s’hi estan donant.
Com vas començar?
Motivada per la professora Pilar Medina, amb qui vam fer una assignatura molt maca sobre comunicació i gènere, vaig veure que seria una oportunitat poder combinar la part dels nous mitjans de comunicació amb la part del gènere i aquesta perspectiva feminista.
“La generació de continguts i l’entreteniment formen part de la cultura i són el reflex del que vivim i el que veiem”
Ha estat difícil, combinar tot el que volies analitzar?
El que va ser complicat va ser enfocar el marc teòric, veure què s’havia escrit. Com que no s’ha fet gaire, em va costar trobar teoria o base sobre la qual començar a dirigir el treball. Guiada pel meu tutor, Carlos Alberto Scolari, vaig proposar una nova metodologia, veure què s’ha dit sobre l’anàlisi de missatges i, després, veure si tenia sentit analitzar els influencers. I vaig comprovar que sí que en tenia.
Quan vas veure que sí que tenia sentit, com vas seguir?
En el moment de començar a analitzar, com que tots aquests continguts estan enregistrats i en línia, va ser més fàcil. Vaig plantejar analitzar els streamers amb més influència, que deixen els continguts en obert. De tot el 2021, de cada mes, vaig escollir les tres retransmissions amb major visites i em vaig trobar que surten tres influencers (AuronPlay, Ibai Llanos i El Rubius) i més de 1.000 minuts.
Després d’aquesta anàlisi, crida l’atenció que pràcticament sempre parlem d’homes.
Sí, no vaig voler anar directament a un discurs fet per un home, perquè el criteri de selecció seria poc coherent. Així, em vaig fixar en quins són els grans influencers que impacten més en l’adolescència, i els cinc primers amb més visites són homes. En el moment en què vaig fer la recerca, vaig analitzar tots els actors que apareixien en les retransmissions i em vaig fixar en què feien de diferent.
Quines conclusions destacaries del treball?
A grans trets, és evident que hi ha una infrarepresentació femenina, només el 6% són dones dels 50 creadors de continguts a Espanya. A més, m’ha sorprès que les dones de les quals se’n recorden més els adolescents són aquelles que han tingut una relació sentimental amb algun dels streamers homes. I una altra cosa que ja esperava és que es perpetuen els estereotips i els rols de gènere, ja sigui perquè estan jugant o perquè estan representant personatges.
Foto: Col·legi del Màrqueting i la Comunicació
Has vist alguna diferència en com comuniquen els homes i les dones?
Sí, és evident que la manera és diferent, la comunicació sí que té gènere. I una cosa que no m’esperava és que hi ha lleis i polítiques a la plataforma per generar els continguts dins de Twitch, que no s’apliquen igual. De fet, la plataforma bloquejava els homes si feien alguna referència sexual o pujada de to, però en cas de les dones no, elles poden ensenyar més.
N’has tret alguna lectura positiva?
Sí, i és que quan es veuen retransmissions on juguen grups de persones, les dones s’ajuden entre elles, hi ha sororitat i acompanyament.
En el treball has fet un grup d’entre 15 i 18 anys per passar-ho al món real, t’ha sorprès alguna cosa?
Sí, el vaig fer per veure si els adolescents eren capaços de reconèixer els masclismes que es donen en aquests continguts, i els vaig separar per gènere, volia veure quines diferències hi havia. Va ser curiós, perquè les noies eren més crítiques, reconeixien que els micromasclismes anaven més enllà del llenguatge verbal. Els nois només detectaven el que sortia per la boca i alguns intentaven justificar algun dels comportaments dels influencers.
“Abans d’escollir un influencer o un tipus de continguts, les agències i les marques han de tenir la mirada feminista”
Creus que això és un reflex del que passa en el dia a dia, en la societat?
Sí, totalment, la generació de continguts i l’entreteniment formen part de la cultura i són el reflex del que vivim i el que veiem. Però el meu objectiu no era assenyalar ni castigar ningú, sinó el sistema que fa que això es perpetuï, com les agències que treballen amb ells i les plataformes.
Hi ha marques que trien aquests streamers com a imatge. Penses que el teu treball hauria de ser valorat per elles?
Penso que ja s’està fent, però abans d’escollir un influencer o un tipus de continguts, les agències i les marques han de tenir la mirada feminista i amb un criteri i responsabilitat. Sobretot, han de prendre consciència que són mitjans de comunicació que eduquen.
Creus que el teu treball pot inspirar els que venen darrere?
Penso que sí, perquè molts dels missatges que he rebut són d’estudiants. Però crec que és una petita porta, com la d’Alícia al país de les meravelles, és un petit pas de tot el camí que ens queda per fer. I no només a Twitch, sinó en tot allò nou que ens arriba; en un temps estarà desfasat i hi haurà una altra xarxa social. Això m’ha fet pensar en aplicar-ho en un doctorat i estudis més densos, més reflexius.
Per què?
Perquè quan veiem discursos d’odi, hi ha polítiques extremistes, que s’està retallant en Filosofia i que falta pensament crític, i veiem els resultats que surten en aquests treballs, ens posem les mans al cap. Però és evident que passi si hi ha tot un seguit de factors que no ajuden, així que queda molt per fer.
Cap a on t’encamines després de rebre aquest premi?
Ara estic cursant un Màster de Direcció de Projectes a La Salle-URL per enfocar-me en el món laboral, però vull seguir estudiant l’any que ve amb la mirada posada en la comunicació digital i nous mitjans. Crec que trobaré el camí per seguir aprofundint en el que he obert amb el treball.
