“Davant el micròfon soc jo mateixa. No faig cap paper. Si m’equivoco, demano disculpes i rectifico. Si dubto un moment, ho reconec”, confessa Alicia Arévalo (Barcelona, 1998), que el passat 16 de març es va convertir en la primera narradora d’un partit de futbol a RTVE: l’UD Granadilla Tenerife – Sevilla FC, de quarts de final de la Copa de la Reina. “No només sentia el pes de la falta de rodatge, sinó també el d’haver de demostrar que una dona pot narrar un partit de futbol. Nosaltres podem fer el mateix que els homes”, reivindica la santandreuenca a Línia.

Narrar un matx és molt complex, tot un món: 22 jugadores i 22 històries i, sobretot, molts detalls que passen de pressa. “En una jugada de perill has d’augmentar el ritme i la velocitat, i, per tant, és més fàcil que t’equivoquis. No crec que s’hagin de cantar igual tots els gols, dependrà del moment i del context. Per exemple, cal tenir respecte per l’equip que està sent golejat”, enraona Arévalo, empàtica dins i fora dels terrenys de joc. Coneix molt bé el món del qual parla: és jugadora del CD Fontsanta-Fatjó cornellanenc.

Té molt clar que les futbolistes són, per sobre de tot, persones, i que ha d’anar més enllà del que està passant i que ja es veu a la pantalla. “M’agrada buscar i trobar històries de les protagonistes, i utilitzar dades, i també que l’analista o comentarista intervingui més o menys el mateix temps perquè sigui un diàleg natural”, defensa. “Va ser un regal estrenar-me amb la Patricia Campos, clau perquè comencés la retransmissió amb molta seguretat i tot sortís bé. Sabíem que estàvem fent història”, celebra Arévalo, sempre ben documentada, i que tenia un llistat de temes per quan el partit fos més pla. És autèntica, autocrítica i prou valenta per intentar descobrir el seu to i segell.

Un gran aprenentatge

La santandreuenca mai havia patit ni après tant com a jugadora com aquest curs. Són avantpenúltimes i necessiten un empat a l’última jornada, el pròxim 24 d’abril contra el Sant Lluís CCD a casa, per continuar a la Primera Divisió Nacional. “És dur veure com tenim poc premi pel nostre esforç i que a vegades ens golegin i, alhora, noto que gestiono molt millor les meves emocions al camp. Som un equip molt jove que juga millor amb menys pressió”, reconeix. De fet, van empatar contra el CD Atlético Baleares, que serà el subcampió del grup 3.

“No crec que s’hagin de cantar igual tots els gols, dependrà del moment”, assegura

L’entrevistada va fer els seus primers passos amb 8 anys al CF Sant Andreu de la Barca Agrupació, on era l’única noia i havia de canviar-se en un altre vestuari. Es perdia gran part de la màgia de l’esport. Amb 12 va aterrar al FC Levante Las Planas, un equip totalment femení: “Hi vaig créixer força com a jugadora”. Amb 18 va fitxar per la UE Cornellà, on es va recuperar d’una greu lesió de menisc, i va tornar a agafar confiança. Aquesta és la seva primera temporada al CD Fontsanta-Fatjó.

Quan Danae Boronat i Sara Giménez van convertir-se en les primeres periodistes a narrar un partit de la Lliga de futbol a la televisió i a la ràdio a l’Estat, respectivament, l’entrevistada va celebrar que “per fi” es trenqués una eterna barrera. “Vaig pensar que després en vindrien moltes més i ni vaig somiar que jo seria la primera a fer-ho a Televisió Espanyola. És una gran notícia que moltes dones estiguem obrint-nos camí”, destaca.

L’Eurocopa

En menys de tres mesos es disputarà l’Eurocopa, a Anglaterra, amb la selecció espanyola, liderada per Alèxia Putellas, com una de les grans candidates. RTVE en té els drets. “A la tele compten molt amb mi i sé que és un projecte que em pot permetre consolidar-me com a narradora. Em fa una mica de vertigen, perquè només he fet un partit i perquè, per molt que et preparis, mai et sents 100% segura. Necessites un punt d’inconsciència per llençar-te a la pista”, enraona.

Quan li pregunto què li diria a l’Alicia Arévalo que va començar a jugar a futbol, somriu. “Li advertiria que, malgrat que es trobi moltes pedres pel camí i gent que intentarà passar-li per sobre, no deixi de confiar en ella mateixa i de lluitar. Perquè val molt!”, confessa. “Alguns nois em van fer petita i dubtar molt de mi assegurant-me que no arribaria enlloc, i ara estic competint en una categoria més alta que ells i narro futbol. Ningú pot dir-te de què ets o no capaç”, conclou Arévalo.