L’actitud censora de la Junta Electoral Central no té aturador. Fa poc coneixíem la imposició d’una multa a TV3 per l’emissió del documental Un procés dins el procés a l’espai Sense ficció. Després de prohibir als periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio l’ús de termes com exiliats i presos polítics, tan indiscutiblement vàlids periodísticament com impecables semànticament, ara els membres d’aquest òrgan jurisdiccional demostren un desconeixement colossal, astronòmic, de les diferències entre una crònica en un espai informatiu, com un Telenotícies, i un documental.

És per això que ratlla el més absolut ridícul que la JEC reclami a un documental l’aplicació de principis com els de la neutralitat informativa, o acusar-lo d’haver generat un pretès desequilibri respecte al pluralisme. Un pluralisme innegable per a aquesta televisió en el conjunt de la seva programació. És més, la terrible manca d’empatia dels integrants de la JEC respecte al drama humà dels familiars dels presos polítics fa que arribin a queixar-se que no hi hagués algun tipus de “mesura compensatòria”, pensant, suposo, en aquelles formacions polítiques favorables a la repressió judicial contra l’independentisme. Seriosament: en quin tipus de “mesura compensatòria” estava pensant la JEC… Que s’han begut l’enteniment?

Si en els paràgrafs anteriors m’he dedicat a analitzar l’estultícia redaccional, hi ha altres elements del seu escrit que se situarien en la indecència. És evident, i a ningú se li escapa, que la JEC és un òrgan profundament polititzat en la seva composició, i que en aquesta i d’altres decisions ha demostrat sense complexes una profunda càrrega ideològica enfrontada a les legítimes aspiracions del sobiranisme català. Dit això, és absolutament impresentable per a un òrgan que hauria de ser el màxim garant de la neutralitat política que s’atreveixi a qüestionar la “certesa” o no de les tesis sobiranistes.

La confusió –en aquest cas absolutament deliberada– entre la narració o relat d’un documental respecte a una crònica o notícia periodística ve de lluny. De fet, per un acord del CAC infinitament més pacífic que aquest, fa uns nou anys, vaig promoure una petició formal de l’associació professional que llavors presidia per reclamar el canvi dels criteris en la valoració dels documentals per part de la nostra autoritat audiovisual: ni cronòmetre ni llistes blanques o negres. Uns canvis necessaris perquè es reconegués, definitivament, que els documentals són una creació audiovisual i no una peça informativa. Que responen a la mirada, al punt de vista, del seu creador/a i que, en tot cas, especialment quan tracten temàtiques d’actualitat, se’ls pot exigir el criteri de la veracitat. Però mai el d’un suposat equilibri de les tesis presentades, ni el d’una pretesa neutralitat, i menys encara el d’una objectivitat que, de fet, tampoc pertany a l’àmbit del periodisme.

Parlant de neutralitat i, en aquest cas sí, de vulneració del codi deontològic del periodisme: recomano la lectura de l’informe publicat per Mèdia.cat, elaborat per Joan Canela, sobre els editorials dels principals mitjans diaris espanyols en paper, en relació als presos polítics catalans. Un rigorós informe que constata que un dels principis bàsics per a una societat democràtica, com és el de la presumpció d’innocència, ha estat permanentment trepitjat per aquests mitjans.

Canviant de tema: per motius ben aliens a la meva voluntat fa setmanes que no he pogut publicar cap nou article en aquest portal. En l’anterior, advertia que estàvem a punt de perdre una oportunitat estratègica amb la nova Directiva europea sobre serveis de comunicació audiovisual. Doncs bé, dues setmanes més tard, el Govern aprovava la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya que tindrà, entre altres funcions, la transposició de la Directiva europea a la nostra normativa.

Llegint però el text d’aquest avantprojecte, que es troba ara en procés de consulta pública, he de dir que els objectius que es desprenen no apunten a cap voluntat d’aprofitar el nou marc legislatiu europeu per impulsar la presència dels continguts audiovisuals catalans i/o en català a l’ecosistema digital, sinó a uns altres de caràcter –si em permeteu– merament “administratiu”. Tindrem ocasió de valorar-ho quan coneguem el redactat del projecte de llei quan arribi, previsiblement, aquesta tardor al Parlament. Espero equivocar-me i poder rectificar aquesta primera impressió gens engrescadora.

Bon estiu a tothom!

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.