Un estudi fet per cinc universitats en cinc països europeus (Alemanya, Polònia, Romania, Espanya i el Regne Unit), en el qual ha participat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explora el concepte de dieta mediàtica; és a dir, quin és el patró de consum de notícies que segueixen dos grups d’edat diferenciats (un d’adults joves, de 18 a 25 anys, i un altre d’adults de més edat, majors de 55 anys) en un escenari com l’actual, en què els mitjans tradicionals conviuen amb les xarxes socials i les noves narratives. L’estudi A qualitative examination of (political) media diets across age cohorts in five countries es basa en entrevistes a grups focals per tal de recollir l’opinió que tenen sobre el seu propi consum de notícies, quina idea tenen sobre el que hauria de ser una dieta de mitjans “saludable” i, finalment, quina opinió els mereix la dieta que segueixen els altres.
L’estudi ha conclòs que hi ha una diferència bastant marcada entre grups d’edat. Mentre que el d’adults joves beu més de les xarxes socials, el d’adults de més edat principalment continua amb els mitjans tradicionals. En termes d’usuaris de notícies, els joves són principalment “usuaris de notícies de les xarxes socials”, que poden esdevenir “buscadors de notícies en línia”, però això només en el cas que es tracti d’un tema que els interessi. El grup d’adults de més edat són usuaris de notícies “tradicionals”, pel que fa a les fonts de les quals es nodreixen.
Les diferències no s’han vist només entre els adults joves i els adults de més edat. Els resultats mostren també diferències entre les cohorts d’adults de més edat entre països. El punt en què es registra més diferència és el de la inclusió dels mitjans de servei públic en les dietes mediàtiques: mentre que al Regne Unit i a Alemanya els mitjans públics tenen un pes important en la dieta i són considerats font de notícies de gran confiança, a Espanya, Romania i Polònia no tant. Això probablement es deu a les diferències en la tradició periodística en cadascun dels països.
Característiques d’una dieta mediàtica
Quan es tracta de definir què es considera una bona dieta mediàtica, els resultats mostren aquí més similituds que diferències. En els dos grups d’edat, en tots els països, es descriu una dieta mediàtica saludable com aquella en què s’inclouen notícies de qualitat i un equilibri de fonts, i es valora que els ciutadans haurien de seleccionar el seu consum evitant “les escombraries”.
En el grup d’adults joves, tot i mencionar-se la importància dels mitjans de servei públic per a una dieta mediàtica saludable, no els inclouen en la descripció de la seva pròpia dieta. Així mateix, dins d’aquest grup es percep la dieta mediàtica dels membres de la seva pròpia cohort com a poc saludable i fins i tot “tòxica”.
Els resultats de l’estudi mostren com cada grup d’edat creu que l’altre té una dieta mediàtica més pobra. Els joves pensen que les persones de més edat són propenses a l’exposició selectiva, a la desinformació i a una dieta mediàtica menys diversa perquè els manca interès per als mitjans alternatius. Els adults de més edat que van participar en l’estudi parlen, en canvi, d’una manca total d’interès per les notícies entre els més joves.
El concepte de dieta mediàtica, una analogia útil per a l’anàlisi
La professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Ana Sofía Cardenal, investigadora del grup GADE, és una de les autores de la investigació, els autors de la qual valoren la utilitat de l’ús del concepte de dieta mediàtica a l’hora de fer una anàlisi dels hàbits de consum de notícies de les persones. “Hi ha hagut un cert interès acadèmic recent per les dietes mediàtiques dels ciutadans, però el concepte segueix sent vague i no està completament desenvolupat”, apunten els autors. Es tracta, asseguren, d’una analogia entre els diferents tipus de mitjans que consumim per informar-nos i una dieta alimentària que es compon d’una diversitat d’aliments. “Anomenar el consum de mitjans individuals dieta mediàtica és una analogia útil en la investigació qualitativa comparativa, ja que té sentit intuïtivament en molts idiomes”, destaquen els investigadors.
Quant als resultats, els autors opinen que es pot considerar negatiu que es posi de manifest que els dos grups d’edat, joves i grans, “sovint tenen impressions atrevides i negatives sobre les dietes mediàtiques de l’altre grup d’edat, fins al punt que ens preguntem si aquestes impressions són percepcions errònies”. Els investigadors sostenen que “no és útil en un diàleg social de grups que els ciutadans tinguin impressions equivocades del que fan els altres”. En canvi, els resultats també mostren algunes consideracions positives, tal com celebren els investigadors: “La gent de diferents països i edats sembla tenir una bona idea del que és una dieta mediàtica ‘saludable’ i aquest és un bon punt de partida per considerar què es necessita per tenir també una dieta mediàtica”.
Recomanacions que es poden extreure de l’estudi
Un dels objectius de la investigació és oferir dades que permetin oferir recomanacions a periodistes, polítics i educadors al voltant de l’esfera mediàtica. En aquest sentit, els autors expliquen que, tenint en compte els resultats, els periodistes poden prendre consciència “de les diferències entre les cohorts d’edat perquè el nombre de gent més gran possible tingui una dieta mediàtica ‘sana’”. Pel que fa als polítics, els resultats de la investigació poden suggerir que “han de garantir mitjans independents i promoure iniciatives d’alfabetització mediàtica”. Els educadors, per la seva banda, un cop analitzades les conclusions, “haurien d’ajudar la gent a navegar pel panorama mediàtic modern perquè els ciutadans puguin tenir una dieta mediàtica ‘sana’”.
Article publicat a UOC News.
